miércoles, 28 de octubre de 2015

El conte del raïm

Hui vos contaré la història de dos germans. Una lluita injusta a la qual el germà menut atormentava al major. “Sempre eres injust amb mi”, li repetia una mil voltes al dia. “Sempre eres injust amb mi...” I per això, a cada oportunitat, el gran s'eforçava per ser un poc mes just.

Així doncs, seria fàcil pensar que les queixes acabarien desapareixent. Però la injusticia mai va ser real. Sempre va ser tirania, tirania d'un germà menut que sabia que des de la impunitat podia aconseguir tot el que volia. De fet, tractava així a molta més gent, però amb la seua forma de ser acabava sortint-se amb la seua i triomfant.

Un dia era que l'altre agafava la millor poma; un altre, la millor cadira; un altre, la millor posició; un altre, la feina més fàcil; un altre; un altre i sempre amb queixes.

Bé doncs, ja podreu imaginar el grau de perfecció que assolí el germà major amb els anys d'experiència en el seu intent de ser just, encara que mai va ser prou.

I fou llavors quan aplegà el dia del raïm, i el major dels dos es va ficar a fer una amanida: un poc de lletuga a un plat, una poca a l'altre plat; mitja tomaca a aquest plat i mitja exacta per a l'altre plat; una llauna de tonyina a un plat, l'altra idènctica a l'altre; i en vore els grans de raïm va dubtar...

“Com fer per repartir els 30 grans sense ser injust?
I si sense voler em quede amb els millors grans?
Els més xicotets semblen més dolços, però els més grans són més grans...
Ja ho sé! Partiré tots els grans per la meitat exacta i els repartiré així.
A més a més, de pas, podré extraure les llavors i no ens molestaran.”


I feliç per la seua ocurrència i amb paciència infinita va començar a operar amb total precisió.
Els trossos que quedaven a l'esquerra, al plat de l'esquerra i els de la dreta al plat de la dreta. I en això, el seu germà aguaità i li recriminà:
-Ja estem com sempre! Et vols quedar la part dreta del raïm per ser la més dolça!

Paraules que al germà gran van fer molt de mal i, per això decidí quedar-se amb la part esquerra de la resta de grans i guardar un peça per a poder reflexionar...

Per això, a la nit, quan va aplegar al llit, encara portava a la mà l'últim gra de raïm i en quant el va examinar va trobar la solució...


I la solució era, que no havia solució. Que el raïm no tenia part dreta, ni esquerra fins després de ser tallat, que la dolçor era la mateixa al seu conjunt i que no sempre cal fer cas a les queixes. Doncs, el que cal és: escoltar amb calma a la gent, esforçar-se per fer les coses bé i gaudir, diguen el que diguen, del treball ben fet. I això és el que va fer des d'aquell dia fins sempre.

Fran García
Orpesa, 2015

No hay comentarios:

Publicar un comentario